L’explotació minera

El sistema d’explotació a cel obert es va mantenir invariable al llarg dels temps fins a la introducció de la pólvora, al segle XVIII, i l’obertura del Pou del Duc, la primera mina de sal subterrània, oberta entre 1902 i 1905. Darrera la nova explotació hi havia la persona de l’enginyer Emili Viader, que buscava a Cardona l’explotació de sals potàssiques com la dels jaciments alemanys.

La descoberta de les sals potàssiques (1912) s’havia de traduir en la segona industrialització de Cardona, després del tèxtil. Es va duplicar la població i es van produir importants transformacions en el seu paisatge urbà i social. Al setembre de 1990 finia l’explotació de la potassa. De l’interior de la terra s’havien extret un total de 37.874.843 tones de mineral, i l’explotació ja havia assolit els 1.308,7 metres de profunditat, essent la mina més profunda del país.

Informació turística Fons documental

Treballador a l'interior de la mina, Arxiu Històric de Cardona, AHC
Pala Einco i vagonetes d'arrastre extretes de l'interior de la mina als anys 90, quan es va tancar
Monument al miner amb el pou Maria Teresa al darrere
Vista de llevant del Conjunt de la Mina Nieves. Any 1964
Extracció de sal al Tall nou, any 1888