Fons documental

Cardona disposa d’un dels arxius històrics més rellevants del país. L’arxiu ducal abasta més de mil anys de documentació.

A continuació mostrem l’índex bibliogràfic i documental sobre el patrimoni històric, artístic, monumental i natural de Cardona.

ARXIUS I DOCUMENTACIÓ

P. PUJOL, «Arxiu de la Batllia de Cardona», Butlletí de la Biblioteca Catalunya, V, Barcelona, 1918-1919, p. 264-268.
J. GONZÁLEZ MORENO, Catálogo General del Archivo Ducal de Medinaceli, 3 vols., Sevilla, Instituto de Estudios Sevillanos, 1969, 200 pàgines.
M. D. CURTO ROS, , Transcripción de documentos testamentarios de Cardona de los años 1347-1348. Época de la peste, memòria de llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1979, inèdita.
M. CASAS I NADAL, «La documentació del monestir de Sant Vicenç de Cardona (1200-1250) conservada a l’arxiu de Sant Miquel», Jaime I y su época (Actas del X Congreso de la Corona de Aragón), vol. 3, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1979, p. 111-120.
J. BARBERÀ I SOLER, «L’arxiu de l’església de Sant Miquel i Sant Vicenç i l’arxiu municipal de la vila de Cardona», Dovella, 13, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 1984, p. 30-33.
A. SÁNCHEZ GONZÁLEZ, Documentación de la Casa de Medinaceli: El Archivo General de los Duques de Segorbe y Cardona, 2 vols., Madrid, Ministerio de Cultura, 1990, 254 pàgines.
A. GALERA I PEDROSA, Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276), (Col. Diplomataris, 15), Barcelona, Fundació Noguera, 1998, 697 pàgines.
A. GALERA I PEDROSA, «L’arxiu familiar i patrimonial de la farmàcia Sala del Mercat, de la vila de Cardona (segles XVI-XXI)», Dovella, 99, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2009, p. 25-36.

CARTES DE POBLAMENT

J. M. FONT I RIUS, «Orígens del régimen municipal de Cataluña», Archivo Histórico del Derecho Español, XVI, Madrid, 1945, p. 389-529.
J. M. FONT RIUS, Cartas de población y franquicia de Cataluña, I (Textos), Madrid – Barcelona, CSIC, 1969, p. 14, doc. núm. 9.
J. M.ª FONT RIUS, «La restauració cristiana de Cardona i la seva Carta de Població (986)», Cardener, 3, Cardona, Institut d’Estudis Locals – Centre d’Estudis del Solsonès, 1986, p. 17-30.

EL CASTELL DE CARDONA

CASTELL I FORTALESA

V. BALAGUER, Manresa y Cardona. Historia y tradiciones, Barcelona. A. Brusi, 1851, p. 185-284.
C. CORNET Y MAS, Guia del viajero en Manresa y Cardona, Barcelona, Imp. de Vicente Magriñà, 1860, p. 319-427.
E. CLARIANA, La torre de la Doncella, Barcelona, Imp. A. Sierra, 1868, 37 pàgines.
J. VILARDAGA, La torre de la Minyona, Berga, impremta de Ramón Díaz, 1900, 111 pàgines
J. SERRA VILARÓ, «Notícies històriques del castell de Carona», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 103 (agost), Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, 1903, p. 193-206.
J. VILADOT SALA, pbro., El Castillo de Cardona. Memoria para su restauración, Lleida, Graf. Academia Mariana, 1927, 27 pàgines.s.
J. SERRA VILARÓ, El castillo de Cardona, Cardona, Imp. de San José, 1954, 92 pàgines.
J. M.ª MADURELL, «La capilla de San Ramón Nonat del castillo de Cardona y el retablo mayor del Santuario del Portell», Analecta Sacra Tarraconensia, vol. XXXVIII, Barcelona, Fundació Balmesiana, 1965, 281-308.
R. MIRALLES, BRAVO, Memorias de un comandante rojo, Madrid, Ed. San Martín, 1975, 231 pàgines.
P. CATALÀ I ROCA, «El castell de Cardona», Els castells catalans, vol. V. 2a ed. Barcelona, Rafael Dalmau, 1997, p. 532-598.
AA.VV., «Cardona», Catalunya Romànica, Vol. XI (Bages), Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 143-174.
J. BASSEGODA I NONELL, «Restauracions al castell de Cardona (1970-1978)», XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994), I, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1994, p. 23-50.
A. GALERA I PEDROSA, El castell de Cardona, Sant Vicenç de Castellet, Farell Editors, 2001, 50 pàgines.
F. BADIA, Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), Montserrat, Pub. de l’Abadia, 2002, 458 pàgines.
A. GALERA I PEDROSA, «La Unió d’Armes del ducat de Cardona contra lladres, malfactors i bandolers (any 1566). Oppidum, 4, Solsona, Centre d’Estudis Lacetans, 2005, p. 59-79.
J. M.ª VILA I CARABASA – R. ARCOS LÓPEZ, «La torre de la Minyona del castell de Cardona, evolució i transformació (segles XI-XX)», Actes del III congrés d’arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Sabadell, 18 a 21 de maig de 2006), vol. II, Sabadell, ACRAM – Ajuntament de Sabadell, 2007, p. 450-45

CANÒNICA DE SANT VICENÇ

J. SERRA VILARÓ, «Acta de dedicació del temple de Sant Vicenç Màrtir del Castell de Cardona », Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 104 (setembre), vol. XIII, Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, 1903, p. 231 i 1 làmina (2 f.).
J. SERRA VILARÓ, «Vincent de Margarit et le sèquestre de l’èglise Saint-Vincent de Cardona», Revue d’Historie et d’Archéologie du Roussillon, V Perpinyà, 1904, p. 289-295.
I. SERRA VILARÓ, «Pretiosa sive Caputbrevium monasterii castri Cardonensis», Estudis Universitaris Catalans, 8, Barcelona, 1914, p. 3-66.
J. M.ª MADURELL MARIMON, «La Capilla de San Ramón Nonat del Castillo de Cardona y el retablo mayor del Santuario del Portell», Analecta Sacra Tarraconensia, 38, Barcelona, Fundació Balmesiana, 1965, p. 281-308.
W. NAUMANN, «Der innenraum der Schlosskirche von Cardona», Technischen Hochschule Darmstadt, Darmstadt, 1971, p. 42-59.
A. BACH I RIU, «Ordinacions de la confraria de Sant Sebastià, instituïda en l’església de Sant Vicenç del Castell de Cardona», Cardener, 1, Cardona, Institut d’Estudis Locals de Cardona – Centres d’Estudis del Solsonès, 1983, p. 77-89.
M. CASAS I NADAL, «La canònica de Sant Vicenç de Cardona a l’Edat Mitjana. Alguns aspectes de la seva història des dels seus orígens fins al 1311», Història de Cardona, llibre III 1ª part, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1992, 402 pàgines.
A. GALERA PEDROSA, La cura d’ànimes a la canònica de Sant Vicenç de Cardona els segles XIV i XV (anys 1311-1507), Barcelona, Universitat de Barcelona, 1993, memòria de llicenciatura inèdita.
M. PAGÈS I PARETAS, «Les pintures romàniques de l’atri de Sant Vicenç de Cardona: els porxos pintats», I Congrés d’Història de l’Església Catalana des dels orígens fins ara (Solsona, del 20 al 23 de setembre de 1993), vol. II, Solsona, Facultat de Teologia de Catalunya – Biblioteca Balmes – Arxiu Diocesà de Solsona, 1993, p. 775-779.
A. GALERA I PEDROSA, «L’escrivania pública de la canònica de Sant Vicenç de Cardona entre els anys 1326 i 1498», Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català (Barcelona, 11, 12 i 13 de novembre de 1993), Barcelona, Fundació Noguera, 1994, p. 653-665.
J. A. ADELL I GISBERT, Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, Barcelona, Curial, 1994, 95 pàgines.
I. G. BANGO TORVISO, «San Vicente de Cardona. Prototipo Canónico del primer románico», Homenatge a mossèn Jesús Tarragona, Lleida, 1996, p. 89-105.
A. GALERA I PEDROSA, «Els llibres del cor de l’església canònica de Sant Vicenç de Cardona, segons un inventari de l’any 1507», Faventia, 17/2, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 1996, p. 95-113.
I. BANGO, «El castell de Cardona», Castells de la Catalunya Central, Manresa, Fundació Caixa de Manresa, 1998, p. 11-42.
M. PAGÈS I PARETAS, «Les pintures del casal del carrer de Graells de Cardona», L’art gòtic a Catalunya. Pintura., vol. I (De l’inici a l’italianisme), Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2005, p. 64.

ELS SENYORS DE CARDONA

J. LLOBET, Declaracion del arbol de la genealogia, y descendencia de los antiquisimos, nobilissimos, y excelentisimos vizcondes, condes y duques de Cardona en el principado de Cataluña, Barcelona, Antonio Lacavalleria, 1665, 46 pàgines.
J. BALLARÓ Y CASAS – J.,SERRA VILARÓ, Historia de Cardona, Barcelona, La Acadèmica, 1905, 267 pàgines.
F. VALLS TABERNER «La primera dinastia vescomtal de Cardona», Estudis Universitaris Catalans, XVI, Barcelona, 1931, p. 112-136.
S. SOBREQUÉS, Els Barons de Catalunya, Barcelona, Vicens Vives, 1957, 265 pàgines.
E. ZUDAIRE HUARTE, «Enyoresa de Tencada, lance fatal del vorrey de Cardona.1637», Anales del Instituto de Estudios Gerundense, vol. XIV, Girona, Diputació de Girona – CSIC, 1960, p. 85-116.
J. GRAMUNT SUBIELA, «Don Pedro Antonio de Aragón. Datos biográficos», Memoria de la Hermandad del Monasterio Cisterciense de Santa Maria de Poblet, correspondiente al año 1960, Poblet, 1961, p. 49-66
J. SERRA VILARÓ, «Els senyors de Cardona», Història de Cardona, llibre I Tarragona, Sugrañes Hnos. Editors, 1964, 547 pàgines.
F. GÓMEZ CATÓN, «Los Cardona en Lepanto», San Jorge, 84, Barcelona, Diputación de Barcelona, 1971, p. 119-129.
A. DE FLUVIÀ I ESCORSA, «Los vizcondes de Osona, después llamados de Cardona, luego Condes y, finalmente, Duques de Cardona», Hidalguia, 148-149, Madrid, 1978, p. 729-734.
M. ROVIRA I SOLÀ, «Noves dades sobre els primers vescomtes d’Osona-Cardona», Ausa, IX, Vic, Patronat d’Estudis Osonencs, 1980-1981, p. 249-260.
A. SÁNCHEZ GONZÁLEZ, «Los estados catalanes agregados a la Casa Ducal de Cardona», Hidalguia, Libro XXV Aniversario de la Escuela de Geanealogía, Heráldica y Nobiliaria, Madrid, 1985, p. 581-582.
M. CRUSAFONT I SABATER, «Les monedes i medalles de Cardona», Butlletí del Patronat Municipal de Museus, núm. 3, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1986, p. 37-47.
M. CASAS I NADAL, «Unes notes sobre Ramon Folc III, vescomte de Cardona (1151-1176)», Homenatge a la memòria del prof. Dr. Emilio Sáez, Barcelona, Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica – Facultat Geografia i Història (Universitat de Barcelona), 1989, p. 3-7
F. EDELMAYER, «Honor y dinero. Adam de Dietrichstein al servicio de la Casa de Austria», Studia Historica. Historia Moderna, XI, Salamanca, Universidad de Salamanca, 1993, p. 89-11
M. CRUSAFONT I SABATER – A. M. BALAGUER, «Diner vescomtal de Cardona del segle XI, inèdit», Acta Numismàtica, 26, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1996, p. 139-145.
M. CRUSAFONT I SABATER, «Nova moneda amb l’heràldica cardonina», XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994), I, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1997, p. 277-279.
M. TORRAS I SERRA, «El saqueig de Súria per Ramon Folc VI de Cardona», XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994), I, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1997, p. 331-338.
A. GALERA I PEDROSA, «Endeutament i fiscalitat senyorial a la Catalunya del segle xv. El cas del comtat de Cardona (anys 1419-1433)», Fiscalidad real i finanzas urbanas en la Cataluña medieval (Manuel Sánchez Martínez, ed.), Barcelona, Centre Superior d’Investigacions Científiques-Institució Milà i Fontanals, 1999, p. 362-397.
F. RODRÍGUEZ-BERNAL, Una familia de la nobleza catalana en los siglos XI y XII, los Cardona, tesina inèdita, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 1998.
F. RODRÍGUEZ-BERNAL, «Els vescomtes d’Osona. Dades familiars i gènesi patrimonial d’un llinatge nobiliari pels volts de l’any 1000», Actes del Congrés Internacional Gerbert d’Orlhac, Vic, Eumo Editorial, 1999, p. 163-174.
A. GALERA I PEDROSA, «La hisenda de la Casa Ducal de Cardona i els seus estats a mitjan segle XVII», Dovella, 69, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2000, p. 41-47.
F. RODRÍGUEZ-BERNAL, «La carrera hacia el sur: la acción de los vizcondes de Osona-Cardona sobre la frontera meridional catalana en el siglo XI», III Estudios de Frontera. Actividad y vida en la Frontera, Alcalà la Real, 2000, p. 559-568.
F. RODRÍGUEZ BERNAL, Los Cardona: familia, poder y territorio en Cataluña (siglos X-XIII), tesi doctoral, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2003, inèdita.
V. DE CRUZ, «Manos que escriben cartas: Ana dse Dietrichstein y el género epistolar en el siglo XVI», Litterae. Cuadernos sobre Cultura Escrita, 3-4, Madrid, Calambur Editorial, 2003-2004, p. 161-185.
F. RODRÍGUEZ-BERNAL, «El obispo y el vizconde. Los Osona-Cardona en el condado de Urgell (siglo XI)», Actes del II Congrés Internacional d’Història dels Pirineus (Girona, Novembre 1998), Girona, UNED, 2005, p. 277-288.
F. RODRÍGUEZ-BERNAL, «Autour de la lettre du sacristain Pere de Vic à la vicomtesse Guillerma de Cardona (vers 1150) : un essai de mise en contexte», Convaincre et persuader. Communication et propagande aux XII et XIII siècles, Poitiers, 2007, p. 303-324.
F. RODRÍGUEZ-BERNAL, «Las lógicas nobiliarias de frontera en la Cataluña de los siglos X y XI», VI Estudios de Frontera. Población y poblamiento de la Frontera, Alcalà la Real, 2007, p. 621-638.
F. RODRÍGUEZ BERNAL, Els vescomtes de Cardona al segle XII. Una història a través dels seus testaments, Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida (col. El Comtat d’Urgell , 7), 2009, 184 pàgines.
A. GALERA I PEDROSA, «Endeutament censal, pressió fiscal i alçaments populars (el cas del comtat de Cardona i la Vall de Lord a mitjan segle XV)», La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, (M. Sánchez Martínez, ed.), Barcelona, CSIC, 2009 p. 309-331.
F. GARCIA-OLIVER – F. APARISI – N RANGEL – V. ROYO, Hug de Cardona. Col·lecció diplomàtica, València, Universitat de València (col. Fonts Històriques Valencianes, 42 A), 2009, 508 pàgines.

ELS CONFLICTES BÈL·LICS

UN MONTAÑÉS (pseudònim de R. Franch i Font), Proyecto de pacificación de la montaña, Barcelona, Imp. De la viuda è hijos de Gorchs, 1837, 6 + 79 pàgines i un mapa plegat.
V. BENET I BAYARRI, «La Tercera Guerra Carlina a Cardona», Butlletí del Patronat Municipal de Museus, núm. 5, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1988, p. 60-86.
R. PLANES ALBETS, «El “Resumen histórico de la guerra civil en el centro de la alta Cataluña, concretado a los distritos de Cardona, Solsona y Berga (1835-1838)” de Ramon Franch i Font», Oppidum, 3, Solsona, Centre d’Estudis Lacetans, 2004, p. 141-162.
AA. VV., Un Liberal en terra de carlins, memòries de Joan Fornell, Solsona, Arxiu Comarcal del Solsonès (col. Estudis i Textos del Solsonès 1), 2006, 77 pàgines

LA VILA DE CARDONA

LA VILA MEDIEVAL

J. SERRA VILARÓ, «La vila, els castells i el veïnat», Història de Cardona, llibre II 1ª part, Tarragona, Sugrañes, 1968, 247 pàgines.
A. BACH, Història de Cardona. La vila a l’època ducal i moderna, Barcelona, Curial (documents de Cultura, 20), 1992, 391 pàgines.
M. JUAN VERDEJO – X. SOLÉ PALACÍN, Programa d’arqueologia urbana de la vila de Cardona (Bages, Barcelona), Departament de Cultura, Barcelona, 1994, inèdit.
M. JUAN VERDEJO – X. SOLÉ PALACÍN, «Programa d’arqueologia urbana de la vila de Cardona (Bages, Barcelona), 1994: criteris, metodologia i primers resultats», XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994), vol. II, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1997, p. 111-121.
A. GALERA I PEDROSA, «Un fogatge desconegut del ducat de Cardona i vescomtat de Vilamur de 1409-1501», Miscel⋅lània. De les terres de Lleida al segle XVI, Lleida, Institut d’Estudis Iledencs, 1995, p. 321-331.
R. PLANES I ALBETS, «El fogatge del ducat de Cardona de 1502», Arxiu de Textos Catalans Antics, 15, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans- Facultat de Teologia de Catalunya, 1996, p. 341-390.
A. GALERA I PEDROSA, «La fitació de la rodalia de la vila de Cardona segons l’acta notarial aixecada l’any 1620», XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994), II, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1997, p. 107-130.
A. GALERA I PEDROSA, Territori, senyoriu i jurisdicció a la Catalunya central. La Batllia de Cardona (ducat de Cardona) i la Baronia de Santa Maria d’Aguilar (ss. XI-XVI), Tesi de Doctorat, Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica – Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, 2002, 778 pàgines, inèdita.
A. GALERA I PEDROSA, «La vila de Cardona», L’art gòtic a Catalunya, vol. III (Arquitectura. Dels palaus a les masies), Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 102-105.
A. GALERA I PEDROSA, «La rodalia de la vila de Cardona. Territori, vitivinicultura i oligarquies urbanes en el mig Cardener (segles XIII-XVI)», Els paisatges de la vinya (congrés, Manresa, Bages, 24, 25 i 26 d’octubre de 2003), Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2003, p. 25-36.
A. GALERA I PEDROSA, «Aigua, irrigació i oligarquies urbanes en el mig Cardener. La sèquia de Cardona (segles XIII-XV)», Col·loqui internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: Els canals a Europa a l’edat mitjana. Actes, Manresa, Museu de la Tècnica, 2004, p. 128-152.

MERCADERS

P. SAMSA I MONJO, El mercado dominical de Cardona, Manresa, Imp. Comercial Montañà, 26 pàgines.
J. M.ª MADURELL I MARIMON, «El Consell General de la vila de Cardona del 1422», Boletín Arqueológico, època IV, facs. 113-120, Tarragona, Real Sociedad Arqueològica Tarraconense, 1971/72, p. 313-321.
G. ROMESTAN, «La création de la foire de Cardona (1406)», Miscelánea de Textos Medievales, 1, Barcelona, CSIC, 1972, p. 179-188.
M. CASAS I NADAL, «Aspectes religioso-econòmics de la vila de Cardona segons els testaments del 1373 al 1383», Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, núm. XIX, Barcelona, Universidd de Barcelona, 1978, p. 133-153.
M. CASAS I NADAL, «Aspectes demogràfico-familiars de la vila de Cardona a mitjans del segle XIV (1342-1383)», Cardener, 1, Cardona, Institut d’Estudis Locals – Centre d’Estudis del Solsonès, 1983, p. 53-68.
M. CASAS I NADAL, «El
(1330-1334). Edició i estudi», Miscel·lània de Textos Medievals, 3, Barcelona, CSIC, 1985, p. 121-345.
M. CASAS I NADAL, «Els habitants de Cardona i les seves activitats econòmiques al voltant de 1400», Cardener, 2, Cardona, Institut d’Estudis Locals – Centre d’Estudis del Solsonès, 1985, p. 125-143.
M. CASAS I NADAL, «Les ordinacions del bosser del municipi de Cardona (1421)», Haciendo historia: Homenaje al Prof. Carlos Seco, Madrid, Universidad Complutense, 1989, p. 51-53.
A. GALERA I PEDROSA, «El libre en lo qual stan contenguts la forma y modo de ensacular de dos en dos anys y traure quiscun any los honorables Cònsols de la vila de Cardona (any 1558)», Pedralbes (Actes del Tercer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, 1993), 13-I, Barcelona, Departament d’Història Moderna, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, 1993, p. 485-493.
A. GALERA I PEDROSA, «Cònsols i metges. Sobre l’assistència sanitària en la vila de Cardona al llarg del segle XV (anys 1419-1473)», Gimbernat, vol. XXI (VIIIè Congrés d’Història de la Medicina Catalana, Barcelona, 3-5 juny 1994), Barcelona, 1994, p. 150-155.
A. GALERA I PEDROSA, «Sobre el dret de mesuratge a la vila i terme de Cardona (segles XIV-XV)», Acta/Mediavelia, 18, Barcelona, Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, 1997, p. 9-23.
J. M.ª LLOBET I PORTELLA, «Cervera i la Fira de Cardona (1406-1408)», XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994), II, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1997, p. 355-360.
A. GALERA I PEDROSA, «Els Ros de Garrigosa: entorn les relacions entre la oligarquia de la vila de Cardona i l’alta burgesia barcelonina (segles XII-XV)», Acta/Mediaevalia, 20-21 (Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu), Barcelona, Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, 1999-2000, p. 591-615.
J. A. IGLESIA I FONSECA, «De drassanes i drassaners: Eloi de Navel († 1457), un drassaner lletraferit», Drassana, 11, Barcelona, Museu Marítim de Barcelona, 2003, p. 84-96.
A. GALERA I PEDROSA, «El comtat de Cardona, l’any 1433. Territori i homes segons les presses de possessió fetes per Joan de Marimon, ciutadà honrat de Barcelona», Oppidum, 5, Solsona, Centre d’Estudis Lacetans, 2006, p. 45-55.
A. GALERA I PEDROSA, «Senyoriu, sal i safrà. Economia regional i oligarquies urbanes a la vila i comtat de Cardona a l’alba del 1400», comunicació presentada en el congrés internacional Martí l’Humà, el darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396-1410. L’Interregne i el Compromís de Casp, organitzat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona, 31 de maig – 4 de juny de 2010), en premsa.

PATRIMONI IMMOBLE

J. SERRA VILARÓ, «Ponts del Diable y Sant Joan, en la vila de Cardona», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 130, Barcelona, 1905, p. 331-339.
P. BERTRAN I ROIGÉ, «L’assortiment de pa a Cardona (1379)», Cardener, 2, Cardona, Institut d’Estudis Locals – Centre d’Estudis del Solsonès, 1985, p. 119-123.
P. BERTRAN I ROIGÉ, «L’assortiment de carn a Cardona (1419-1425)», Cardener, 3, Cardona, Institut d’Estudis Locals – Centre d’Estudis del Solsonès, 1986, p. 101-110.
P. BERTRAN I ROIGÉ, «Les ordinacions del peix de la vila de Cardona (1422)», Cardener, 5, Cardona, Institut d’Estudis Locals – Centre d’Estudis del Solsonès, 1986, p. 189-195.
A. GALERA I PEDROSA, «El proveïment d’aigua potable a la vila de Cardona (Bages, Barcelona): La conducció de la “Mare de la font” segles XV al XX», La vida medieval als dos vessants del Pirineu (Actes del 3r curs d’Arqueologia d’Andorra, del 30 de setembre al 4 d’octubre de 1991), Andorra, Patrimoni Cultural d’Andorra, 1995, p. 263-279.
A. FUENTES – A. GALERA – X. GUITART, Mil anys d’assistència hospitalària a la vila de Cardona. L’hospital-residència Sant Jaume (segles XI-XX), Cardona, Generalitat de Catalunya – Departament de Benestar Social, 1995, 179 pàgines.
A. GALERA I PEDROSA, «Redescobrir Cardona: les pintures murals del casal de Graells», Dovella, 68, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2000, p. 15-26.
A. GALERA I PEDROSA, «Redescobrir Cardona. La Casa Rovira del Mercat (segles XVI-XVII)», Dovella, 68, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2002, p. 27-36.
A. GALERA I PEDROSA, «Redescobrir Cardona. La Casa Thomasa de la Fira (segles XVIII-XIX)», Dovella, 80/81, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2003, p. 21-25.
E. RIU-BARRERA, «El casal del carrer de Graells de Cardona», L’art gòtic a Catalunya, vol. III (Arquitectura. Dels palaus a les masies), Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 159-160.
A. GALERA I PEDROSA, «La construcció antiga a Cardona. Picapedrers i mestres de cases cardonins (segles XV-XVIII)», Dovella, 83/84, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2004, p. 18-25.
A. GALERA I PEDROSA, «Redescobrir Cardona. El Casino Unió Cardonina o Cardonense, una obra desconeguda de Domènec Sugrañes (1916)», Dovella, 83/84, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2004, p. 26-32.
D. GUTIÉRREZ ESPARTERO – J. MORERA CAMPRUBÍ, «Alguns aspectes de l’evolució de la plaça de Santa Eulàlia de Cardona: l’exemple de les finques 11, 12 i 13», Actes del III congrés d’arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Sabadell, 18 a 21 de maig de 2006), vol. I, Sabadell, ACRAM – Ajuntament de Sabadell, 2007, p. 360-369.

SANT MIQUEL

J. SERRA VILARÓ, «L’església i parròquia de Sant Miquel de Cardona», Història de Cardona, llibre IV, Tarragona, Sugrañes, 1962, 491 pàgines.
E. MOLINÉ, «Les almoines a la vila de Cardona: les ordinacions de 1408», XIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Sitges, 1985, p. 139-144.
M. CASAS I NADAL, «La casa i els béns de Berenguer Sespluga, rector de Cardona (†1375)», Cardener, 3, Cardona, Institut d’Estudis Locals – Centre d’Estudis del Solsonès, 1986, p. 85-100.
R. ESPADALER PARCERISAS – M. JUAN VERDEJO, «Excavació arqueològica de Sant Miquel de Cardona», Quaderns Científics i Tècnics (Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (s.X-XVIII)), 3, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1991, p. 197-206.
A. GONZÁLEZ, «La capella del Santíssim de l’església de Sant Miquel. Cardona», Monografies, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1992, 53 pàgines.
A. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, «La restauración de la capilla del Santísimo de la iglesia de Sant Miquel de Cardona», Informes de la Construcción, vol. 43, nº 418, Madrid, CSIC-Instituto Eduardo Torroja, 1992, p. 5-19.
A. GALERA I PEDROSA, «Fundació de beneficis eclesiàstics en l’església parroquial de Sant Miquel de Cardona entre 1310-1411», I Congrés d’Història de l’Església Catalana des dels orígens fins ara (Solsona, del 20 al 23 de setembre de 1993), vol. I, Solsona, Facultat de Teologia de Catalunya – Biblioteca Balmes – Arxiu Diocesà de Solsona, 1993, p. 357-368.
A. GALERA I PEDROSA, «La sacristía de la iglesia de San Miguel de Cardona según un inventario del año 1373», Medievo Hispano. Estudios in memoriam del Prof. Derek W. Lomax, Madrid, Sociedad Española de Estudios Medievales, 1995, p. 175-185.
GALERA I PEDROSA, A., «Qui va trencar la Caixa de les Quotidianes?. Estudi del procés seguit contra el rector Romeu de Fontelles pel robatori comès en la Caixa de les Quotidianes Distribucions de l’església parroquial de Sant Miquel de la vila de Cardona (any 1421)», XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994), II, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1997 p. 11-45.
M. JUAN I VERDEJO – F. X. SOLÉ I PALACIN – A. GALERA I PEDROSA – A. ORRIOLS I ALSINA, L’església parroquial de Sant Miquel de Cardona. El gòtic al mig Cardener, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2003, 195 pàgines.
A. LÓPEZ MULLOR (coord.), Església de Sant Miquel de Cardona. Memòria d’Arqueologia i Història, Barcelona, Diputació de Barcelona (Col. Documents de treball, sèrie_Recursos Culturals, 6), 2007, 281 pàgines.

ART I PATRIMONI A CARDONA

C. MARTINELL I BRUNET, «La casa de Cardona y sus obras en Poblet», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, II, Barcelona, Colegio de Notarios de Cataluña, 1949, p. 53-119.
J. M.ª MADURELL MARIMON, «La obra de las cámaras sepulcrales de Poblet y la casa de Cardona», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, III, Barcelona, Colegio de Notarios de Cataluña, 1955, p. 245-266.
J. RUBIÓ BALAGUER, Los Cardona y las letras, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1957.
J. M.ª GASOL, «Contracte d’una Custòdia per a l’esglèsia de Sant Miquel de Cardona (Any 1672)», Boletín Arqueológico, Fascs. 113-120, Tarragona, Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1972, p. 353-356.
J. BOSCH I BALLBONA, Els tallers d’escultura al Bages del segle XVII, Manresa, Caixa de Manresa, 1990.
R. PLANES I ALBETS, «L’escultor Joan Bàlius i el retaule de l’església del Col·legi d’en llobera de Solsona (1668)», Butlletí del Patronat Municipal de Museus, 9, Cardona, 1993, p. 22.
F. ESPAÑOL BERTRAN, «El ressò de Rieux a les catedrals catalanes», Lambard, vol. IX, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1997, p. 257-332.
A. GALERA I PEDROSA, Sant Celdoni i Sant Ermenter: sis-cents anys a Cardona, Cardona, Confraria dels Sants Màrtirs, 2000, 179 pàgines.
J. VILAMALA I TERRICABRES, L’obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central: segles XVIII-XIX, Sant Vicenç de Castellet, El Farell, 2001, 131 pàgines.
J. VILAMALA I TERRICABRES, «Una troballa: el retaule major de Sant Pere de l’Arç, obra de Josep Ribera, escultor de Cardona», Dovella, 77, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 2002, p. 9-12.
J. YEGUAS I GASSÓ, «Els Grau i l’escultura del segle XVII a la Catalunya de Ponent», Locus Amoenus, 8 , Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2005-2006, p. 147-163.
M. BARNIOL I J. DURAN-PORTA, eds., Bella i solemne. La creu gòtica dels Sants Màrtirs i la Cardona del seu temps, Cardona, Ajuntament de Cardona, 2010, 168 pàgines.

LA MUNTANYA DE SAL I LA VALL SALINA

B. GÓMEZ MIEDES, Comentariorum de sale libri quattuor, València, Tipografia Pedro de Huete, 1572, p. 142-143 (vegeu la introducció, edició crítica, traducció anotada i índexs feta per S. I. RAMON MALDONADO, Comentarios sobre la sal, 3 vols., Alcañiz-Madrid, Instituto de Estudios Humanísticos-CSIC, 2003, 1.444 pàgines)
J. COMES, , Memoria sobre las salinas de Cardona. Discurs llegit a la sessió del 20 de desembre de 1786 a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
A. DE LABORDE, «Notice sur la ville et la montage de Cardona», Voyage pittoresque et historique de l’Espagne. Descripion de la Principauté de Catalogne, I, París, Impremta de Pierre Didot, 1806, p. 50 – 52, figures LXXX-LXXXI.
L. CORDIER, , «Mémoire sur la montagne de sel gemme de Cardonne en Espagne», Annales des Mines, t. II, serie I, 1817, p. 179-192.
ANÒNIM, «Montagne de Sel, à Cardona, en Catalogne», Magasin Pittoresque, 45, Tom. VI, París, 1838, p. 52-53.
ANÒNIM, «A serra do sal em Cardona», O Panorama, vol. 3, Lisboa, 1839, p. 76.
M. CUBÍ I SOLER, «Cardona. Viaje a ese coloso salífero desde Cardona», La Antorcha, nº 64, Barcelona, 1849, p. 505-507.
F. PI I MARAGALL, Recuerdos y Bellezas de España, Barcelona, 1843.
S . P. PRATT, «Sur les environs de Cardone», Bulletin de la Société Géologique de France, vol. V, serie 2ª, 1848.
L. MACIA, «Las salinas de Cardona», Semanario pintoresco español, t. XV, 1850, p. 361.
A. M. MORERA, Una visita a las salinas de Cardona y museu de sal gema del ilustre Joan Riba, Barcelona Imp. El Porvenir, 1857, 6 pàgines.
R. PUIG I MOLINS, «Museo de sal gema del presbítero Juan Riba en Cardona», Revista Biográfica, Madrid, 1858, p. 175-188.
ANÒNIM, Museo de sal gema de Cardona enriquecido de varias secciones de minerologia, botánica, fósiles, historia natural y otras curioszidades de propiedad de su fundador Pbro. D. Juan Riba y Figols, Barcelona, Imp. de la Viuda é hijos de Gaspe, 1861, 42 pàgines + XXIII.
J. MAURETA – S. THOS I CODINA, Descripción física, geológica y minera de la província de Barcelona, Madrid, Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1881.
L. M. VIDAL, «Criadero de sal de Cardona», Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España, t. XXVII, 1898, p. 149-155.
L. M. VIDAL, «Comte-rendu de l’escursion du 30 septembre au gisement de sel de Cardona», Bulletin Société Géologique de France, 26, París, 1898, p. 725-738.
J. ALMERA, «El criadero de sal gema de Cardona», Mundo Científico, 3 (40), 1901, p. 628-631.
ANÒNIM, Catálogo del museo Riba de sal gema de Cardona instalado en el Seminario Menor de San Ramón de Solsona, Solsona, Imp. De Serafín Corominas, 1901, 16 pàgines.
L. CAREZ, «Sobre la geología de los yacimientos de sal de Cardona», Revista Minera, Metalúrgica y de Ingenieria, t. XX, serie C, 1902, p. 39.
P. W. STUART-MENTEATH, «De la geología de los yacimientos de sal de Cardona», Revista Minera, núm. 1.860, any XX, Madrid, Establecimiento Tipográfico de Enrique Teodoro, 1902, p. 66.
E. A. MARTEL, «La montagne de sel et grottes de Cardona», La Nature, núm. 1.512, vol. XXX, París, 1902, p. 571-574.
E. KAISER, «Das Steinsalzvorkmmen von Cardona in Katalonien», Neues Jahrbuch für Mineralogie, Geologie und Paläontologie, 1909.
G. DOLLFUS, «Les salines de Cardona», Summaires de la Societe Geologique de France, París, 1914, p. 173-174.
L. M. VIDAL, «Cuatro palabras sobre las salinas de Cardona y su edad geológica», Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, vol. XIV, Madrid, 1914, p. 373-383.
J. R. BATALLER – A. DE LARRAGÁN – J. MARCET – M. SAN MIGUEL, Excursión C-4, XVI Congreso geológico internacional. Cataluña, Cuenca potásica, cretáceo de Berga, región volcánica de Olot, Madrid, Instituto Geológico de España, 1926.
M. FAURA Y SANS- A. MARÍN, Cuenca potásica de Cataluña y Pirineo Central. Excursión C-3. Guia Geológica, Madrid, Instituto Geológico y Minero de España, 1926.
J. IGLESIES, «Pere Gil, S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya», Quaderns de Geografia, I, Barcelona, 1949, p. 201-211.
J. M.ª RAFOLS, «Divagaciones sobre la sal», Química e Industria, 5, maig 1971, p. 3-7.
G. WAGNER – F. MAUTHE – H. MENSIK, «Der Salzstock von Cardona in Nördöspanien», Geologische Rundschau, v. 60, nº 3, 1971, p. 970–996, 12 figs.
J. J. PUEYO MUR, Estudio petrológico y geoquímico de los yacimientos potásicos de Cardona, Suria, Sallent y Balsareny (Barcelona, España), tesis doctoral, Barcelona, Universidad de Barcelona, 1975, 351 pàgines.
J. MATA PERELLÓ – J. MONTORIOL-POUS, «Nota referente a la bibliografía sobre las sales haloides de Cataluña», Acta Geológica Hispánica, nº 4, tomo XI, 1976, p.101-112.
R. FERNÁNDEZ RUBIO – M. MATALLANA USTARA – A. RAMÍREZ ORTEGA, Influencia del karst salino de Cardona en la salinidad del rio Cardoner (Barcelona). Jornadas Minerometalúrgicas IV Internacional y VI Nacional, Madrid, Compañía General de Sondeos, 1981, p. 65-387.
J. A. LLORENTE CASAS, «Introducció a l’estudi de la geometria dels plecs de la muntanya de sal de Cardona», Xaragall, núm 5, Manresa, Museu de Geologia “Valentí Masachs”, 1982, p. 4-54.
P. BUSQUETS – F. ORTÍ – J. J. PUEYO – O. RIBA – L. ROSELL – A. SAEZ – R. SALAS – C. TABERBER – F. ORTÍ, Evaporite deposition and diagenesis in the saline (potash) catalan basin, upper Eocene 6th European Regional Meeting. Excursion Guidebook, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs,1985, p. 13-59.
J. J. PUEYO – A. SAEZ, «La Muntanya de Sal de Cardona. Sortides de camp. Set itineraris per la Catalunya Central», 1r Sypòsium sobre l’ensenyament de les Ciències Naturals, Vic, Eumo Editorial, 1986.
F. ORTÍ, «Introducción a las evaporitas de la Cuenca Terciaria del Ebro», Formaciones evbaporíticas de la Cuenca del Ebro y Cadenas Periféricas y de la zona de Levante. Nuevas aportaciones y guía de superfície, (F. Ortí &J.M. Salvany, eds.), Barcelona, Universitat de Barcelona-Enresa, 1990, p. 62-66.
F. CARDONA OLIVÁN, «El Carst Salí de Cardona», Grans Cavitats de Catalunya, II vol., Barcelona, Espeleo Club de Gràcia, 1990, p. 426-430.
F. CARDONA OLIVÁN, «La Vall Salina de Cardona (Bages-Barcelona). Característiques i evolució d’un carst en sal», Exploracions, núm. 14, Barcelona, 1990, Espeleo Club de Gràcia, p. 7-34.
F. CARDONA OLIVÁN, «El karst salino de Cardona», Actas del 5º Congreso Nacional de Espeleologia, Camargo-Santander, 1990, p. 401-408
A.C. LANKREIJER – R.T. VAN BALEN, Steenzoutdiapirisme in Cardona en omgeving. Veldwerkverslag, Amsterdam, Instituut voor Aadwetwnschappen, 1992
A. GALERA I PEDROSA, , «El “Plano del castillo y salinas y contornos de Cardona del excelentísimo señor duque de Cardona”», Dovella, núm. 47, Manresa, CEB, 1993, p. 11-15.
F. CARDONA OLIVÁN, «El Forat Micó y el karst en sal de Cardona», Tecno Ambiente, núm. 38, 1994, p. 73-80.
A. GALERA I PEDROSA, «La sal de Cardona», Dovella, núm. 48, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 1994, p. 29-34.
C. AYORA – J. GARCÍA – VEIGAS – J. J. PUEYO, «The chemical and hidrological evolution of an ancient potash-forming evaporite basin as constrained by mineral sequence, fluid inclusion composition, and numerical simulation», Geochimica et Cosmochimica Acta, 58-16, 1994, p. 3.379-3.394.
F. CARDONA OLIVÁN, «Coves i bòfies de la vall salina de Cardona», XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994), II, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1997 p. 293-299.
M. SANS, From thrust tectonics to diaprism. The role of evaporites in the kinematic evolution of the eastern south-pyreneam front, tesi doctoral, Universitat de Barcelna, 1999, 214 pàgines.
E. ARAGONÈS I VALLS, «La Société Géologique de France a Catalunya (setembre-octubre 1898)», Treballs del Museu de Geologia, 8, Barcelona, Museu de Geologia, 1999, p. 113-155.
F. CARDONA OLIVÁN, «La Cova del Riu (Muntanya de Sal de Cardona). Notes al voltant d’una cova “natural d’origen artificial”», Exploracions, núm 18, Barcelona, Espeleo Club de Gràcia, 1999, p. 37-44.
J. C. Llurdés i CoitD. SAURÍ I PUJOLR. CERDÁN HEREDIA, «Conflictos locacionales en territorios en crisis: Turismo y Residuos en Cardona (Barcelona)», Anales de geografía de la Universidad Complutense, Nº 19, Madrid, Universidad Complutense, 1999, p. 119-140
M. VENDRELL I MANENT, «Estudi florístic a l’entorn de la Muntanya de Sal», La Sal, Cardona, Patronat Municipal de Museus (col. Monogràfics, 1), 2001, p. 101-111.
F. CARDONA OLIVÁN – J. VIVER, Sota la sal de Cardona. Barcelona, Espeleo Club de Gràcia, 2002, 128 pàgines.
J. BADIA, «La salinització de la conca del Cardoner-Llobregat al Bages», Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, vol. 69, Barcelona, 2001, p.127-138.
J. FONT SOLDEVILA, Comportament de l’aigua subterrània a la vall. Salada de Cardona, tesi doctoral, Manresa, Universitat Politècnica de Catalunya, 2005.
P. LUCHAF. CARDONAF. GUTIÉRREZJ. GUERRERO, «Natural and human-induced dissolution and subsidence processes in the salt outcrop of the Cardona Diapir (NE Spain)», Volume 53, Number 5, 2008, p. 1023-1035.

ARQUEOLOGIA DEL TERRITORI I EXPLOTACIÓ PREINDUSTRIAL DEL SALÍ

G., BOWLES, «De la mina de sal gema de Cardona en Cataluña», Introducción a la historia natural y a la geografía física de España, Madrid, Imprenta Real, 1775, p. 430-434.
J. COMES, Disertación sobre el modo como se produce la sal en la montaña de Cardona. Discurs llegit a la sessió del 17 de desembre de 1787.
M. DUFRESNOY, «Notice sur les mines de sel de Cardone», Bulletin de la Société Géologique de France, vol. I, serie 1, 1830-31, p. 99-105.
P. GIL, Memoria expositiva acompañada de los principales documentos de lo ocurrido a la empresa de salinas que fue del Principado de Cataluña, Madrid, Imp. Colegio de Sordomudos, 1838.
J. ARAUJO, Observaciones que la empresa que tuvo a su cargo la renta de las salinas en el antiguio Principado de Catalunya 1831-1837 ofrece al Congreso de los Diputados, Madrid, Imp. De H. Martínez, 1841.
L. BARTHE, Apuntes sobre lo ocurrido en los espedientes de registro de sal gemma, del distrito de Cardona, que posee la sociedad minera titulada La Actividad, Madrid, Imp. de José María Ducazal, 1854.
M. ELIAS Y MARCHAL, Memoria sobre el criadero de sal gema de Cardona, Barcelona, Imp. de Ramírez, 1854.
A. DUBOUL, «La mine de sel gemme de Cardone», Billet Societe Academique d’Histoire Port. Francaise, vol. 2, 1881, p. 77-87.
J. SERRA VILARÓ, «Excavaciones en el poblado ibérico de Sant Miquel de Sorba», Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades, 44, Madrid, Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades, 1922.
C. A. TORRA, Comarca del Cardener, Barcelona, Hostench (col. Pirineu Català, vol. VIII), 1922, 415 pàgines.
J. SERRA I VILARÓ, «Excavaciones en Abella (Solsona). Primer taller de “terra sigillata” descubierto en España», Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades, 73, Madrid, Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades, 1924.
J. SERRA I VILARÓ, La civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi, Solsona, Museu Arqueològic Diocesà, 1927.
J. M. LÓPEZ DE AZCONA, «La industria neolítica en Cardona», Notas y Comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España, vol. V, 1933, p. 61-65.
M. PETRUS, «Prospecciones arqueológicas en la comarca de Cardona», Ampúrias, núm. 19-20, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1957-1958, p. 208-216.
M. GUAL CAMARENA, «Para un mapa de la sal Hispana en la Edad media», Homenaje a Jaime Vicens Vives, I, Barcelona, 1965, p. 483-497.
F. DE ZAMORA, Diario de los viajes hechos en Cataluña (edición de Ramon Boixerareu), Barcelona, Curial (documents de Cultura, 3), 1973, 510 pàgines.
C. MENIZ MÁRQUEZ, Aportación a la historia de la sal. Minas de Cardona, tesi doctoral inèdita, Madrid, 1978, 3 vols., 834 pàgines.
C. MENIZ MÁRQUEZ, «Aportación a la història de la sal. Minas de Cardona», Industria Minera, núm. 201, 1980, p. 27-41.
M. CURA, «Guia arqueològica del Bages», El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca, Manresa, 1980.
Y. MALARTIC, «Le sel en Catalogne (XIIIe-XVe siècles)», 106e Congrès nat. des Soc. savantes, Perpinyà, 1981, p. 181-200.
P. BERTRAN I ROIGÉ, «Hallazgo de sepulturas antropomorfas y de una ollita gris en Bergús (Cardona, Barcelona)», Acta/Mediaevalia, 3, Barcelona, Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica – Facultat Geografia i Història (Universitat de Barcelona),1982, p. 173-183.
J. BARBERÀ I SOLER – A. DAURA I JORBA, «Troballa d’una sepultura medieval excavada a la roca a Cardona», Dovella, 7, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 1982, p. 35.
A. DAURA – J. GALOBART, «L’arqueologia al Bages I-II», Les Fonts, quaderns de recerca i divulgació, núm. 5-6, Manresa, 1982-83.
A. DAURA – D. PARDO, «El material arqueològic del museu de Cardona. Aproximació al passat arqueològic del terme cardoní», Butlletí del Patronat Municipal de Museus, núm. 2, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1983, p. 15-34.
R. ARNAU I REITG, «La mineria del Bages. Visió retrospectiva», Miscel·lània d’Estudis Bagencs, 3, Manresa, Centre d’Estudis del Bages,1984, p. 53-58.
C. MENIZ, «Vente et impôt du sel en Catalogne. Les salines de Cardone», Le Roi, le Marchand et le Sel, (actes de la taula rodona L’impôt du sel en Europe. XIIIe-XVIIIe siècle), París, 1986, p. 99-104.
A. FUENTES MARTÍNEZ, «Apunts per a una història de la Junta d’Aimines de Cardona», Cardener, 4, Cardona, Institut d’Estudis Locals de Cardona – Centre d’Estudis del Solsonès, 1987, p. 151-184.
M. CURA – E. SÁNCHEZ, «Un poble pre-romà mal conegut, els bergusi o bergistani de l’interior de Catalunya. Estat actual de la qüestió històrica i arqueològica», Jornades Internacionals d’Arqueologia Romana, Granollers, 1987.
J. M. GURT – M. MIRET – J. XANDRI, «Dades sobre la romanització a la comarca del Solsonès (Lleida)» Pre-actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia Romana, Granollers, 1987, p. 39-44.
E. SÁNCHEZ, El poblament pre-romà al Bages, Manresa, Caixa de Manresa, 1987, p. 159-167.
A. DAURA – J. GALOBART – E. SÁNCHEZ, Carta arqueològica del municipi de Cardona, 1988-89, Barcelona, inèdit.
A. DAURA I JORBA, – D. PARDO I CIRCUNS, «Nous testimonis de la baixa romanitat a les conques mitjana i alta del Cardener i el Llobregat», La romanització del Pirineu (8è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Homenatge al Prof. Dr. Miquel Tarradell i Mateu), Puigcerdà, Centre d’Estudis Ceretans, 1990, p. 143-151.
M. MAYER, – I. RODA, «El Pirineu català en època romana. Alguns problemes pendents», La Romanització del Pirineu, 8è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Homenatge al Prof. Dr. Miquel Tarradell i Mateu), Puigcerdà, Centre d’Estudis Ceretans, 1990, p. 227-235.
E. SÁNCHEZ, «Fonts escrites clàssiques sobre els bargusi i bergistani», El Berguedà de la Prehistòria a l’Antiguitat, Berga, Centre d’Estudis del Berguedà, 1990, p. 222-225.
G. VILA, «L’època romana», El Berguedà de la Prehistòria a l’Antiguitat, Berga, Centre d’Estudis del Berguedà, 1990, p. 227-230.
A. FÍGOLS I ALONSO, «Introducció a l’estudi de l’estructura social del neolític mig-recent a Catalunya: El Grup de Sepulcres en cista», 9.è Col·loqui internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà-Andorra, Centre d’Estudis Ceretans, 1991, p. 259-261.
J. BUXEDA – J.M. GURT, «La TSH de l’atelier d’Abella (Navès, Catalogne). Problèmes technologiques», S.F.E.C.A.G., Actes du Congrés de Cognac (mai, 1991), Marsella, 1991, p. 431-434.
E. SÁNCHEZ, «Distribució del poblament i control del territori a la conca alta del Llobregat en època ibèrica», Simposi Internacional d’Arqueologia Ibèrica (Manresa, 6-7-8 i 9 de desembre de 1990), Manresa, Centre d’Estudis del Bages – Societat Catalana d’Arqueologia, 1991, p. 321-324.
X. SOLÉ – A. GALERA – M. JUAN – A. AGUILAR, Prospecció arqueològica del municipì de Cardona (Bages, Barcelona), 5 vols. Ajuntament de Cardona, 1992, inèdit.
A. GALERA I PEDROSA, «Les salines de Cardona i la Pesta Negra de 1348. La disminució de les rendes de la sal», Miscel⋅lània d’Estudis Bagencs, núm. 9, Manresa, CEB, 1994, p. 69-96.
R. CARDONA COLLELL, – J. POU VALLES – V. REVILLA CALVO, «Economia de la vil·la i medi natural al Solsonès a època romana», Cultures i medi de la Prehistòria a l’Edat Mitjana (X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Homenatge al Professor Jean Guilaine, Puigcedà i Ossejà, 1994), Puigcedà, Institut d’Estudis Ceretans, 1995, p. 517-524.
J. M.ª NOLLA – I. RODA, «El sector meridional dels Pirineus a l’època antiga. Unes reflexions», Cultures i medi de la Prehistòria a l’Edat Mitjana (X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Homenatge al Professor Jean Guilaine, Puigcedà i Ossejà, 1994), Puigcedà, Institut d’Estudis Ceretans, 1995, p. 507-515.
A. GALERA I PEDROSA, «Els camins medievals en la Catalunya Central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria», Dovella, 53, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 1996, p. 21-27.
A. GALERA I PEDROSA, «La extracción de sal gema en el nordeste peninsular: las salinas de Cardona durante la Edad Media (siglos X-XIII)», Actas del I Congreso sobre la minería y la tecnologia en la Edad Media peninsular (León, 1995), Madrid, Fundación Hullera Vasco-Leonesa, 1996, p. 225-239.
A. FÍGOLS I ALONSO, «Sant Ponç-Arqueologia Experimental 1: una aproximació al Grup dels Sepulcres en cista des de l’experiment provocat», XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994), I, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1997 p. 123-142.
A. FÍGOLS I ALONSO – J. BONACHE ALBACETE, «Estudi del material lític del Museu de Sal Josep Arnau /Cardona, Bages)», XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994), I, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1997 p. 143-167.
O. WELLER, «Une place pour le sel dans le Néolithique alpin», Universitätsforschungen zur prähistorischen Archäelogie, vol 55 (PAESE’97, Prehistoric alpine enviroment, society, and economy), Bonn, 1999, p. 295-301.
O. WELLER, «Produire du sel par le feu: techniques et enjeux socio-économiques dans le Néolithique européen», Arts du feu et productions artisanales (XX.e Rencontres Internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes), Antibes, Editions APDCA, 2000, p. 565-584.
O. WELLER, « The earliest rock salt exploitation in Europe: a salt mountain in the Spanish Neolithic», Antiquity, 76, 2002, p. 317-318.
A. DAURA JORBA, «Troballes de restes arqueològiques romanes al Salí», La Sal, Cardona, Patronat municipal de Museus (col. Monogràfics, 1), 2001, p. 93-98.
A. GALERA I PEDROSA, «Les Salines de Cardona i els lladres de la sal l’any 1717», La Sal, Cardona, Patronat municipal de Museus (col. Monogràfics, 1), 2001, p. 53-63.
A. FÍGOLS I ALONSO, «La necròpolis neolítica de Palà de Coma (Cardona, Bages)», Actes de les jornades d’Arqueologia i Paleontología 2001 (M. GENERA, coord.), vol. I, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2004, p. 144-154.
A. FÍGOLS I ALONSO – J. BONACHE ALBACETE – J. GONZÁLEZ HUERTAS – J. BONACHE ALBACETE, «El megàlit de la Barraca dels Moixonaires (Cardona, Bages)», Actes de les jornades d’Arqueologia i Paleontología 2001 (M. GENERA, coord.), vol. I, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2004, p. 155 -168.
A. FÍGOLS I ALONSO – J. BONACHE ALBACETE, «La llinda de l’hemidolmen de Cardona (Cardona, Bages)», Actes de les jornades d’Arqueologia i Paleontología 2001 (M. GENERA, coord.), vol. I, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2004, p. 169-181.
A. FÍGOLS I ALONSO, «El megàlit de la Coma de Fontelles (Cardona, Bages)», Actes de les jornades d’Arqueologia i Paleontología 2001 (M. GENERA, coord.), vol. I, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2004, p. 182-186.
A. GALERA, «Les Aimines de Sal», Cardona, Fira Medieval, Cardona, Ajuntament de Cardona, 2004, sense paginar.
A. FÍGULS I ALONSO – O. WELLER, eds., 1a Trobada internacional d’arqueologia envers l’explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria, Cardona, IREC (col. Archaelogia Cardonensis I), 2005, 384 pàgines.
A. FÍGULS I ALONSO – O. WELLER, eds., Prehistòric and protohistoric Workshop, Cardona, IREC (col. Archaelogia Cardonensis II), 2005, 288 pàgines.
A. FÍGULS Y ALONSO – O. WELLER, «La primera explotación minera de sal gema de Europa :”La Vall Salina de Cardona” (Barcelona)», Patrimonio geológico y minero: su caracterización y puesta en valor, Madrid, Instituto Geológico y Minero de España, 2006, p. 103-116.
A. FÍGULS I ALONSO – O. WELLER – J. BONACHE ALBACETE – J. GONZÁLEZ HUERTAS, «El método de producción minera durante el neolítico medio en la“Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). Estudio del utillaje lítico y prácticas experimentales de explotación minera», Las salinas de interior en la historia: economía, medioambiente y sociedad (congreso internacional, Sigüenza, 6-10 de Septiembre de 2006), I, Madrid, Universidad Rey Juan Carlos, 2007, p. 73-98.
O. WELLER – A. FÍGULS I ALONSO – F. GRANDIA, «Place et rôle du sel minier de Cardona dans les échanges intercommunautaires du néolithique moyen catalan», Las salinas de interior en la historia: economía, medioambiente y sociedad (congreso internacional, Sigüenza, 6-10 de Septiembre de 2006), I, Madrid, Universidad Rey Juan Carlos, 2007, p. 99-120.
A. GALERA I PEDROSA, «Sal, ganadería, cañadas, trashumancia, salazones y economía de montaña en el caso de la villa ducal de Cardona (Barcelona), la Cataluña central y los Pirineos. Siglos XII-XVII», Las salinas de interior en la historia: economía, medioambiente y sociedad (congreso internacional, Sigüenza, 6-10 de Septiembre de 2006), I, Madrid, Universidad Rey Juan Carlos, 2007, p. 561-590.
A. FÍGULS – O. WELLER, «La primera explotación minera de sal gema de Europa (4500-3500 a.C.). La “Muntanya de Sal” y la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España)», Sal y salinas: Un gusto ancestral (Blas Román Castellón Huerta, coord.), México, Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2008, p. 19-30.
J. CAPDEVILA – LL. URTEAGA, «El deslinde de las minas de sal de Cardona (1847-1867)», comunicació presentada en el 2on Seminari d’història de la cartografia: a a Catalunya i Balears (segles XIX-XX), Barcelona, a celebrar el 20-21 d’octubre de 2010, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, en premsa.

INDUSTRIALITZACIÓ I POTASSA

J. B. PERERA, Cuatro palabras sobre la construcción de la Tram-via o sea Tramway que empalme la ciudad de Manresa con la linea de Zaragoza pase por la villa de Cardona hasta la de Berga: reseña histórica de algunas salinas de Europa y España, y especialmente del inagotable cuanto admirable criadero del sal gema en Cardona: sucinta descripción de la importante zona carbonifera de las inmediaciones de Berga: capital a emplear y somero cálculo de los beneficios a obtener y las ventajas que reportará al pais la construcción de la referida tram-via, Barcelona, Est. tipog. de Juan Vilá y Cía., 1862, 23 pàgines.
J. B. PERERA, Memoria del ferrocarril de montaña de Manresa a Cardona, Berga, Bagá a Puigcerdá, Madrid, Imp. de José Noguera, l870.
L.M. VIDAL I CARRERAS, Cuenca carbonifera de Seo de Urgel, Barcelona, Establecimiento Tipográfico de los Sucesores de Ramírez y Comp., 1883.
S. THOS I CODINA, «Sobre la explotación de las sales de potasa en los criaderos de sal gema de Stassfurt», Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Barcelona, Reial Acadèmia de Ciències i Arts, octubre de 1898, 19 pàgines.
S. THOS I CODINA, «Las salinas de Cardona», Hojas Selectas: revista para todos, vol. 4, Barcelona, Editorial de P. Salvat, 1905, p. 386-396.
C. SCHMIDT, – A. TOBLER, Estudios geológicos en la región salina de Cataluña, 1913.
C. RUBIO – A. MARÍN, «Sales potásicas en Cataluña», Boletín del Instituto Geológico y Minero de España, tomo XXIV, Madrid, Tip. Coullat, 1914, p. 173.
C. RUBIO – A. MARÍN, «Sales potásicas en Cataluña», Extracto del Boletín del Instituto Geológico y Minero de España, Madrid, Imprenta de Antonio Marzo, 1914, 62 pàgines + plànol desplegable.
ANÒNIM, «El descubrimiento de sales potásicas en Cataluña», Revista Minera, núm. 2.432, any LXV, Madrid, Imprenta del sucesor de Enrique Teodoro, 1914, p. 32-33.
ANÒNIM, «Los criaderos de potasa de Cataluña», Revista Minera, núm. 2.433, any LXV, Madrid, Imprenta del sucesor de Enrique Teodoro, 1914, p. 44.
J. M. BARNOLA, «Altra volta les sals potàsiques de Catalunya», Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, t. XIV, número 5 (maig), Barcelona, 1914, p. 70-71.
I. PUIG, «Las sales potásicas naturales», Ibérica, núm. 48, Tortosa, 1914, p. 342-344.
C. RUBIO – A.,MARÍN «Criaderos potásicos de Cataluña. Trabajos de investigación realizados», Revista Minera, 1917, núm. 2.615, 8 de novembre de 1917, p. 541-543.
C. RUBIO – A. MARÍN, «Extracto del informe sobre investigaciones de sales potásicas en la zona reservada al Estado en las provincias de Barcelona y Lérida», Boletín Oficial de Minas y Metalurgia, 4, Madrid, Ministeri de Foment, 1917, p. 35-53.
ANÒNIM, «Sales potàsicas de Cataluña», Ibérica, nº 202, Tortosa, 1917, p. 306-307.
ANÒNIM, «La montaña de sal roja», Ibérica, t. VII, Tortosa, 1917, p. 210-211.
C. RUBIO – A. MARÍN, «Sales potásicas de Cataluña», Boletín del Instituto Geológico de España, tomo XXXIX, Madrid, Est. Tipográfico Sucesores de Rivadeneyra, 1918, p. 5-38.
W. MAYER – C. RUBIO – A. MARÍN, Katalonische Kalisalze, Berlín, Druck von R.S. Hermann, 1919.
A. MARÍN, «Algunas consideraciones acerca de la intervención del Estado en el asunto de las sales potásicas de Cataluña», Revista Minera, núm. 2.719 i 2.720, any 71, Madrid, Imprenta del sucesor de Enrique Teodoro, 1920, p. 17-19 i 34-37.
ANÒNIM, «Sondeo efectuado por el Instituto en Cardona, para la investigación de sales potàsicas», Revista Minera, 72, Madrid, Imprenta de los Sucesores de Enrique Teodoro, 1921, p. 555.
ANÒNIM, «Las sales potásicas de Cardona», Ibérica, vol. XVI, nº 401, Tortosa, 1921, p. 270-275.
A. MARÍN, «La bassin potassique espagnole», Compte-Rendu du XII Congrès Geologique International, Brussel·les, 1922.
A. MARÍN, «Los yacimientos potásicos de Cataluña», Revista Minera, núm. 2.818 i 2.819, any 73, Madrid, Imprenta del sucesor de Enrique Teodoro, 1922, p. 63-68 i 81-85.
A. MARÍN, Los yacimientos potásicos de Cataluña, Madrid, Ateneo, 1922.
C. SCHMIDT, «Mitteilung über die Kalisalz lafeestatten in Katalonien Sonderabdruck», Ecologae Geologie Helvetien, vol. XVII, núm. 3, 1922.
A. MARÍN, «Investigaciones en la cuenca potásica de Catalunya (Suria, Cardona, Tárrega, Puigreig, Aviñó, Mongay)», Boletín del Instituto Geológico y Minero de España, tom. XLIV, Madrid, 1923, 77 pàgines + 9 làmines desplegables.
A. DE LARRAGÁN, «Datos acerca de los sondeos realizados en la cuenca potásica de Catalunya (Cardona, Balsareny, Torá, Castellfullit)», Boletín del Instituto Geológico de España, tomo XLIV, IV de la 3ª serie, Madrid, Gráficas Reunidas, S.A., 1923, 110 pàgines + 7 làmines desplegables.
L. MENÉNDEZ Y PUGET, «Trabajos e investigaciones de laboratorio referentes a las SALES potásicas en Cataluña (casa Botines, Llardella, casa Marques)», Boletín del Instituto Geológico y Minero de España, tomo XLIV, IV de la 3ª serie, Madrid, Gráficas Reunidas, S. A., 1923, p. 5-23.
F. FONRODONA, «Estado de las minas potásicas de Cataluña», Revista Minera, 1924, p. 649.
A. MARÍN, «La potasa», Boletín del Instituto Geológico y Minero de España, tomo XLVIII, Madrid, Tip. Coullaut, 1926.
A. MARÍN, «Cuenca potásica española», Revista Minera, tom. LXXVIII, Madrid, 1927, p. 457.
M. BARANDICA – J. GARCÍA SIÑERIZ – J. MILANS DEL BOSCH – R. GIL – G. SANS HUELIN, «Investigaciones geofísicas en la cuenca potásica de Cataluña», Congrès Géologique Internacional. Comptes Rendus de la XIVe session, en Espagne 1926, 4 fascicle, Madrid, Gráficas Reunidas S. A., 1928, p. 1.653-1.676.
F. DIAZ TOSAOS, «Las minas de Suria y la montaña de sal de Cardona», Conferencias y reseñas científicas de la Sociedad Sociedad Española de Historia Natural, t. III, 1928, p. 151-153.
A. MARÍN, «Plan de investigación de la cuenca potásica del N.E. de España», Geologie de la Mediteranée Occidentale, vol. II, nº 11, Barcelona, 1931, p. 1-11.
S. POWERS, «Origin of the res color of the Potach salts at Cardona and Suria. Spain», Géologie de la Mëditerranée Occidentale (etudes et observations faites au cours du Congrès Géologique International (XIVe session, Espagne, 1926)), vol. II, partie II, nº 3, 1931.
ANÒNIM, «La cuenca potásica catalana», Ibérica, vol. XXXV, nº 882, Tortosa, 1931, p. 373-374.
ANÒNIM, «Las minas de Cardona», Ibérica, vol. XXXV, nº 870, Tortosa, 1931, p. 182-183.
A. MARÍN, «Discurso leido en París en la Societé Geologique de France el 23 de mayo de 1932», Bulletin société Geologique de France, 1932.
A. MARÍN, «Sondeos de investigación de sales potásicas», Extracto del fascículo 1º, tomo III, del Boletín de Sondeos del Instituto Geológico y Minero de España, Madrid, Tip. Coullaut, 1932, p. 29-54.
A. MARÍN, «Estado actual de la minería de las potasas catalanas», Revista Minera, tom LXXXIV, Madrid, 1933.
A. MARÍN, «Historia de una molécula de potasa», Notas y Comunicaciones, nº 5, Madrid, Instituto Geológico y Minero de España, 1933, p. 1-36.
ANÒNIM, «Las potasas catalanas», Ibérica, vol. XL, numeros diversos, Tortosa, 1933, p. 18-20, 34-37 i 50-53.
A. MARÍN, «El mercado de sales potásicas», Minería y Metalurgia, nº 11, Madrid, 1942.
R. GAYA I MASOT, El molino papelero “d’en Calvet” en Cardona 1754-1880, Barcelona, Imp. Elzeviriana, 1949, 32 pàgines.
A. MARÍN, Mineria de la potasa, Madrid, Potasas Espanolas S.A., 1950.
A. DE LARRAGÁN, «Explicación de la hoja nº 330 Cardona (Lérida y Barcelona)», Mapa Geológico de España, Madrid, Tip.- Lit. Coullant, 1952, 76 pàgines + 3 làmines desplegables.
I. PUIG, «Las sales potásicas de Cardona », Ibérica, núm. 254, 1952, p. 375-382.
J. M. LÓPEZ DE AZCONA, Bibliografia de minería, metalurgia, geología y ciencias afines, de publicaciones oficiales del ramo de minas o con él relacionados, Madrid, Tip. Coullant, 1962.
J. M. LÓPEZ DE AZCONA – J. MESEGUER Y PARDO, Contribución a la historia de la geología y minería españolas, Madrid, Instituto Geológico y Minero de España, 1964.
E. L. BARRERA, «Unión Explosivos Rio Tinto extrae el mineral potásico de Cardona por la cintas transportadoras de mayor desarrollo en profundidad del mundo», Industria Minera, núm. 135, 1972, p. 7-29
J. M. LÓPEZ DE AZCONA – J. HERNÁNDEZ SAMPELAYO, La geología y minería españolas. Notas históricas, Madrid, Instituto Geológico y Minero de España, 1974.
E. AYALA – P. SERRA – P. VILLA – M . VILAJOSANA, Una mina, un poble, Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, 1983, 79 pàgines.
G. TORTELLA CASARES, «La primera gran empresa química: la sociedad española de la dinamita (1872-1896)», Historia económica y pensamiento social: estudios en homenaje a Diego Mateo del Peral, Madrid, Alianza, 1983, pág. 431-454.
J. SERRA I CARNÉ, «Els fets de gener de 1932 al Bages i Berguedà», Miscel·lània d’Estudis Bagencs, 4, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 1985, p. 155-176.
J. SERRA I CARNÉ, El moviment obrer al Bages i al Berguedà durant la Segona República, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 1988, 153 pàgines.
A. FUENTES I MARTÍNEZ, «La vaga de les “nou setmanes” a les mines de Cardona l’any 1931», Butlletí del Patronat Municipal de Museus, núm. 5, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1988, p. 13-20.
M. BRAVO DUEÑAS, Mina de Cardona (1929-1989), Grata Lectura, 1989, 143 pàgines.
J. RATERA I BADIA, «La comptabilitat del ducat de Cardona de l’any 1900-1924», Butlletí del Patronat Municipal de Museus, núm. 8, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1991, p. 19-20.
G. TORTELLA CASARES, «La integración vertical de una gran empresa durante la dictadura de Primo de Rivera: La Unión Española de Explosivos, 1917-1929», Economía española, cultura y sociedad: homenaje a Juan Velarde Fuertes, Vol. 1, Madrid, Universidad Complutense, 1992, pág. 359-394.
E. BADIA, La sal, el suport d’un poble, Manresa, Angle Editorial (Col·lecció Indrets, 2), 1996.
J. A. GIMÉNEZ RUIZ, «Característiques de la immigració minera a Cardona», XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994), I, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1997 p. 79-90.
LL. FERRER I ALÒS, «La industrialització tèxtil de Cardona en el segle XIX», XXXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994), II, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1997, p. 183-193.
S. FALGUERA, «El patrimonio minero de la comarca del Bages (Barcelona)», Simposio sobre Patrimonio Geológico y Minero. IV Sesión Científica de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero, Belméz 28, 29 y 30 de octubre de 1999, 2 vols., Belméz, SEDPGYM, 1999.
S. FALGUERA, «El patrimonio minero de la cuenca potásica de Cataluña», Congreso Internacional sobre patrimonio geológico y minero en el marco del desarrollo sostenible, Linares, Ed. Isabel Rábano-IGME, 2000.
S. FALGUERA I TORRES, «El passat mineroindustrial de la conca potàssica de Catalunya», Dovella, 75, Manresa, Centre d’estudis del Bages, 2002, p. 5-13.
A. GALERA I PEDROSA, «Parc Cultural de la Muntanya de Sal, Cardona (El Bages)», El patrimoni miner de Catalunya. Guia de Mines Museu i Museus de Geologia i Mineria, Barcelona, Departament de Treball, Indústria, Comer i Turisme, 2003, p. 52-55.
F. J. DE MADARIAGA, «La F-10», Las industrias de guerra de Cataluña durante la Guerra Civil, tesi doctoral, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 2003, p. 499-523.
J. M.ª GONZÁLEZ GARCÍA, La industria de explosivos en España: UEE (1896-1936), Madrid, Fundación Empresa Pública, Programa de Historia Económica, Documento de Trabajo, 2004.
A. GALERA I PEDROSA, «La búsqueda y explotación de la potasa en Cataluña. El Parque Cultural de la Montaña de Sal (Cardona., Bages) y la reinterpretación de su historia», De Re Metallica, 4, Madrid, IGME-SEDPGM, 2005, p. 39-58.
J. Mª MONGE – A. GALERA, «Els Arquers. Les colònies mineres de la Unión Española de Explosivos a Cardona (1934)», L’Erol, núm. 86-87 (Monogràfic: 150 anys de colònies industrials), Berga, L’Àmbit de Recerca, 2005, p. 84-87.
E. MIRALLES, «El ferrocarril de Basella. Crònica d’un projecte oblidat», Oppidum, 5, Centre d’Estudis Lacetans, 2006, p. 57-69.
A. GALERA I PEDROSA, «El álbum del ingeniero Alberto Thiebaut sobre las Salinas de Cardona (1923)», comunicació presentada al V Simposio Internacional Minería y metalurgia históricas en el suroeste Europeo. Homenaje a Claude Domergue, León, 19-21 de juny de 2008, Universidad de León – Sociedad Española de Defensa del Patrimonio Geológico y Minero, en premsa.
A. GALERA I PEDROSA, «El ingeniero Paul Floquet y el proyecto de Minas de Cardona de la Unión Española de Explosivos. Trascripción del informe sobre el coste de la puesta en explotación (1923-1925)», comunicació presentada al IX Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero, Andorra de Teruel, 25-28 de setembre de 2008, en premsa.
R. M.ª VILA I GANGOLELLS – J. TORNER I PLANELL, «Inventariació del fons documental de les mines de Cardona (s. XX). Algunes reflexions metodològiques», Oppidum, 7, Solsona, Centre d’Estudis Lacetans, 2009, p. 2-9.

PERSONATGES

R. NADAL, Elogio histórico del Dr. Ramon Merli y Feixes, socio decano de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona, y antiguo vocal de la Junta Provincial de Sanidad, Barcelona, Imp. J. Verdaguer, 1839.
J. DOMEQUE I MONENY, presbítero, «Notas biogràficas del insigne patrici mossèn Joan Riba i Fígols, Pbre.», Jocs Florals de Cardona, Barcelona Tip. La Acadèmica, 1914, p. 100-114.
O. SALTOR, «José M.ª López-Picó», San Jorge, 24, Barcelona, Diputación de Barcelona, 1956, p. 38-42.
A. PUIG I DOMÈNEC, Manuel Bertran i Oriola, mestre en gai saber. Resum biogràfic, Barcelona, Gràfiques Marina, 1976, 40 pàgines.
J. CORBELLA, «Nota sobre el Dr. Ramon Merli i Feixes (1763-1838) metge de Cardona», Miscel.lània d’Estudis Bagencs, 1, Manresa, Centre d’Estudis del Bages, 1981, p. 91-102.
J. BARBERÀ – D. MARTÍNEZ, «Joan Riba: l’obrador de la novena meravella», Butlletí del Patronat Municipal de Museus, núm. 1, Cardona, Patronat Municipal de Museus, 1982, p. 18-27.
LL. PUJAL, Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, Barcelona, El Llamp, 1988, 223 pàgines.
J. GÓMEZ-ALBA, Lluís Marià Vidal (1842-1922). Biografia, Barcelona, Museu de Geologia, 1992, 174 pàgines.
AA.VV, Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra i Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort, Solsona, Museu Diocesà de Solsona – Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 1994.
T. MARTÍN MARTÍN, Fray Marcos de Cardona, jardinero de Carlos V y Felipe II, en Yuste y El Escorial, San Lorenzo de El Escorial, Sociedad de Fomento y Reconstrucción del Real Coliseo Carlos III, 2008, 104 pàgines.
D. GRÀCIA, L’últim hereu. Casa el Tort d’Alòs o la insòlita aventura de la família Arnalot, Lleida, Pagès editors, 2009, 564 pàgines.
A. GALERA I PEDROSA, L’enginyer Emili Viader i el descobriment de la conca potàssica catalana, Lleida, Pagès editors, 2009, 478 pàgines.